Language: Catalan
Al Claustre del 28 d’octubre es va criticar que la política lingüística hagués perdut pes en integrar-se en Política Acadèmica. La reorganització es va produir el juny de 2025 [1]. Per valorar el debat, convé mirar també què passava abans.
Continuant l’estudi anterior sobre les llengües de docència a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa [2], analitzo ara els cinc cursos complets entre 2021-22 i 2025-26. És una aproximació limitada a l’ESEIAAT, que no podem extrapolar al conjunt de la UPC. Les dades s’han extret de la web de l’Escola en els diferents cursos [3] i poden contenir errors o diferències de registre. Per tant, aquesta comparació té un valor orientatiu i no s’ha d’interpretar com un estudi exhaustiu ni com una avaluació de les polítiques universitàries.
El català ha passat del 70,7 % al 62,6 % de les hores registrades. El castellà ha augmentat del 19,1 % al 26,6 % i l’anglès ha passat del 9,8 % al 10,8 %. El català continua sent la llengua majoritària, però ha perdut 8,1 punts percentuals.
Evolució del percentatge d’hores registrades per llengua de docència a l’ESEIAAT, del curs 2021-22 al 2025-26.
Pel que fa a les assignatures, el català ha passat de ser la llengua predominant en el 58,0 % al 49,2 %. El curs 2025-26, l’anglès ha predominat en el 32,3 % i el castellà en el 16,8 %; l’1,7 % restant ha presentat un empat entre llengües.
Evolució de les assignatures segons la llengua predominant a l’ESEIAAT, del curs 2021-22 al 2025-26.
La davallada del pes del català ja s’observava abans de la reorganització de 2025. Aquestes dades, per si soles, no permeten atribuir-la a un canvi de vicerectorat ni a un programa de contractació.
Mai no m’he oposat a la captació internacional de professorat, ni m’havia pronunciat sobre política lingüística en els meus escrits anteriors sobre Serra Húnter. El que plantejo aquí és remarcar les contradiccions quan existeixen. Aquesta reflexió enllaça amb el que he escrit abans: el 2016 demanava reformar Serra Húnter [4]; el 2017 valorava positivament la seva aplicació a la UPC [5]; i el gener de 2018 defensava la internacionalització amb salaris competitius i estabilitat [6]. El novembre de 2018 tornava a advertir de problemes en el relleu generacional [7].
La política lingüística també es juga en el model de professorat. Serra Húnter, defensat i impulsat per Andreu Mas-Colell [8] i mantingut per governs posteriors [9], forma part d’aquest debat. Al meu parer, cal avaluar conjuntament captació, retenció i incorporació lingüística. Els salaris i recursos poc competitius respecte de les exigències acadèmiques poden empènyer joves investigadors formats aquí a marxar i dificultar-ne el retorn. Això també dificulta retenir talent que té el català com a llengua materna.
Pel que fa al professorat captat a fora, acreditar el coneixement del català no implica necessàriament escollir-lo com a llengua habitual de docència. La llengua materna, les llengües de treball prèvies i el suport disponible poden influir en aquesta elecció. Quan es capta professorat de països de llengua castellana, aquest pot continuar fent classe en castellà; en altres casos, l’anglès pot esdevenir la llengua habitual durant tota la carrera acadèmica.
Si aquestes dinàmiques es mantenen sense prou suport per incorporar el català a la docència, podrien anar modificant, a llarg termini, el pes de les llengües i, eventualment, la llengua principal d’ensenyament. És una hipòtesi per debatre i contrastar: les dades utilitzades en aquest article d’opinió no permeten comprovar les trajectòries lingüístiques individuals del professorat.
La universitat ha de defensar la universalitat del coneixement. Em sembla contradictori que des de la política s’exigeixi a les universitats un ús més gran del català [10], [11] i es promoguin models de contractació sense assegurar prou mitjans per sostenir-lo a l’aula. Aquesta coherència correspon també a qui dissenya i finança les polítiques.
Com diu un amic meu, l’ésser humà és extraordinari.
Nota metodològica: s’han sumat els dos semestres de cada curs. Poden existir errors de registre o tractament i repeticions per matrícula o docència compartida. És una aproximació orientativa, no una avaluació causal de les polítiques. S’ha utilitzat GPT-6.1 Sol per a l’elaboració dels gràfics i la revisió del text.
Referències
[1] UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. Pla de llengües UPC [en línia]. Serveis i recursos lingüístics de la UPC, s. d. Disponible a: https://www.upc.edu/slt/ca/politica-linguistica/pladellenguesupc [consulta: 2026-10-30].
[2] SIMÓ, Pep. Quines llengües es fan servir a l’Escola Superior d’Enginyeria de Terrassa (ESEIAAT)? [en línia]. Pep Simó, 2026-10-29. Disponible a: https://www.pepsimo.es/2026/10/quines-llengues-es-fan-servir-lescola.html [consulta: 2026-10-30].
[3] UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA. Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa. ESEIAAT [en línia]. Web institucional, s. d. Disponible a: https://eseiaat.upc.edu/ca [consulta: 2026-10-30].
[4] SIMÓ, Pep. No estic en contra del Serra Húnter, però he signat en contra de la pròrroga fins el 2030 [en línia]. Pep Simó, 2016-10-06. Disponible a: https://www.pepsimo.es/2016/10/no-estic-en-contra-del-serra-hunter.html [consulta: 2026-10-30].
[5] SIMÓ, Pep. Las dos caras del “Pla Serra Húnter” [en línia]. Pep Simó, 2017-06-15. Disponible a: https://www.pepsimo.es/2017/06/las-dos-caras-del-pla-serra-hunter.html [consulta: 2026-10-30].
[6] SIMÓ, Pep. La captación de talento extranjero en las universidades y el diferencial catalán [en línia]. Pep Simó, 2018-01-25. Disponible a: https://www.pepsimo.es/2018/01/la-captacion-de-talento-extranjero-en.html [consulta: 2026-10-30].
[7] SIMÓ, Pep. Evolución del personal docente e investigador en la UPC en 15 gráficos (2013-2017) [en línia]. Pep Simó, 2018-11-29. Disponible a: https://www.pepsimo.es/2018/11/evolucion-del-personal-docente-e.html [consulta: 2026-10-30].
[8] EUROPA PRESS. El recorte en las universidades catalanas alcanzará el 1,9% en 2012 [en línia]. Europa Press Catalunya, 2012-01-23. Disponible a: https://www.europapress.es/catalunya/noticia-recorte-universidades-catalanas-alcanzara-19-2012-20120123170849.html [consulta: 2026-10-30].
[9] GENERALITAT DE CATALUNYA. Acord del Govern pel qual s’aprova el Pla Serra Húnter de professorat contractat de les universitats públiques catalanes per al període 2024-2027, i se’n concreten les característiques [en línia]. Generalitat de Catalunya, 2023-12-05. Disponible a: https://recercaiuniversitats.gencat.cat/web/.content/00-SERRA-HUNTER/01_QUE_ES/normativa_aplicable/documents_referencia/AGOV-5-12-2023-aprova-Pla-Serra-Hunter-2024-2027_CAT.pdf [consulta: 2026-10-30].
[10] VICENS, Laia. Universitats: l’equilibri entre blindar el català i obrir-se al món [en línia]. ARA, 2021-10-02. Disponible a: https://www.ara.cat/societat/universitats-l-equilibri-blindar-catala-obrir-mon_1_4136117.html [consulta: 2026-10-30].
[11] BOTANCH, Josep Maria. El Parlament retreu al Govern la manca de compromís amb el català de diverses conselleries [en línia]. El Món, 2026-10-01. Disponible a: https://elmon.cat/politica/parlament/el-parlament-retreu-al-govern-la-manca-de-compromis-amb-el-catala-de-diverses-conselleries-1192302/ [consulta: 2026-10-30].