Sembla que darrerament les propostes polítiques en l'àmbit universitari només giren al voltant de les taxes universitàries. Sense renunciar a l'ideal de reduir les taxes a zero i establir un sistema de beques prou dotat, crec que no afrontar els problemes des d'una perspectiva global (sistema de finançament, relacions laborals…), i amb la participació de tots els actors del sistema universitari, només pot respondre al tacticisme parlamentari. De fet, voldria pensar que algunes de les darreres propostes només responen a aquest tacticisme o al màrqueting polític, perquè és estrany que qualsevol corrent ideològic a l'oposició d'un govern s'hi pugui afegir sense trencar amb la seva línia de pensament. Si no és així, crec que ens hem de començar a preocupar.
En concret, i és el motiu d'aquest petit article, dins la negociació dels pressupostos s'ha proposat baixar les taxes a tots els estudiants perquè no superin el 17,5% del cost de prestació del servei. Aquesta proposta em sembla poc encertada des de dos punts de vista: un de tècnic i un altre d'ideològic. Tot i que possiblement caldria un text força extens per aprofundir en els arguments, assumiré el risc de ser malentès i només apuntaré algunes idees bàsiques.