De cara a la temporada 2026-2027, he analitzat les dates de naixement de 161 jugadors del futbol formatiu del Terrassa FC, distribuïts entre les categories S13, S14, S15 i S16.
L’estudi inclou vuit equips: quatre equips A, que competiran a Preferent, i quatre equips B, que ho faran a Primera. En total, la mostra està formada per 80 jugadors de Preferent i 81 de Primera.
L’objectiu no és valorar individualment cap jugador ni establir que una categoria sigui millor o pitjor. El que es pretén és comprovar si el mes de naixement està relacionat amb la categoria en què han estat situats els jugadors i reflexionar sobre com l’edat relativa i la maduració física poden condicionar la detecció del talent. Les dades mostren una diferència molt clara entre Preferent i Primera.
Néixer el mateix any no significa tenir la mateixa edat esportiva
Quan agrupem els jugadors per any natural, tendim a considerar que tots tenen la mateixa edat. Administrativament és cert, però des del punt de vista físic i maduratiu no ho és.
Un jugador nascut al gener pot ser gairebé dotze mesos més gran que un jugador nascut al desembre. En un adult, aquesta diferència és insignificant. En un noi de dotze, tretze, catorze o quinze anys, però, pot representar una diferència important en: alçada i pes, força i potència, velocitat, coordinació, resistència, confiança, capacitat per suportar contactes o influència dins del joc.
A més, l’edat cronològica no coincideix necessàriament amb l’edat biològica. Dos jugadors que han nascut el mateix mes poden estar en moments molt diferents de la pubertat. Un pot haver superat l’estirada principal de creixement i l’altre encara no haver-la començat.
Els estudis sobre maduració en futbolistes adolescents indiquen que el moment maduratiu té una influència significativa sobre les capacitats funcionals, especialment durant les edats aproximades de tretze a quinze anys. Aquesta és precisament una de les etapes en què es prenen moltes decisions esportives que després poden semblar definitives (Malina et al., 2004).
L’efecte de l’edat relativa
Aquest fenomen es coneix com a efecte de l’edat relativa. Es produeix quan els jugadors nascuts durant els primers mesos de l’any tenen més possibilitats de ser seleccionats, promocionats o considerats talentosos que els nascuts al final.
No significa que néixer al gener converteixi automàticament un jugador en millor futbolista. Significa que, en determinades edats, el jugador de gener pot disposar d’un avantatge temporal de desenvolupament que es confon amb talent.
Aquesta diferència pot generar un cercle acumulatiu:
- El jugador físicament més desenvolupat destaca abans.
- És seleccionat per a un equip de nivell més alt.
- Rep més confiança, minuts i reconeixement.
- Entrena i competeix en un entorn més exigent.
- Continua ampliant l’avantatge inicial.
Al mateix temps, el jugador de maduració més tardana pot entrar en el cercle contrari: menys minuts, menys confiança, menys protagonisme i, eventualment, abandonament o pèrdua d’autoestima esportiva.
La recerca internacional ha identificat aquest patró repetidament. Una metaanàlisi de 38 estudis, 253 mostres, 14 esports i 16 països va concloure que l’efecte de l’edat relativa apareix de manera consistent i que és especialment rellevant en esports populars i selectius durant l’adolescència masculina (Cobley et al., 2009).
En el futbol europeu, un estudi amb jugadors de deu països va trobar una sobrerepresentació dels nascuts entre gener i març a les seleccions juvenils sub-15, sub-16, sub-17 i sub-18. Els autors advertien que els avantatges físics temporals podien facilitar que aquests jugadors fossin identificats com a més talentosos (Helsen et al., 2005).
Aquest efecte també s’ha observat en el futbol formatiu espanyol, tant en estructures professionals com amateurs (Gutiérrez Díaz del Campo et al., 2010).
Per tant, el mes de naixement pot ser determinant en les oportunitats de selecció, però no determina el potencial final d’un futbolista.
Què passa al Terrassa FC?
Les plantilles analitzades mostren dos models de distribució molt diferents.
A Preferent:
- el 42,5% dels jugadors ha nascut durant el primer trimestre;
- el 31,3% ha nascut durant el tercer trimestre;
- només el 5% ha nascut entre octubre i desembre;
- hi ha 34 jugadors del primer trimestre i només 4 del quart.
A Primera:
- el 27,2% ha nascut durant el primer trimestre;
- el 22,2% durant el segon;
- el 22,2% durant el tercer;
- el 28,4% durant el quart.
La distribució de Primera és pràcticament equilibrada. La de Preferent, en canvi, presenta una concentració molt marcada durant els primers mesos i una absència gairebé total de jugadors de final d’any.
La dada més cridanera és la del quart trimestre: 4 jugadors a Preferent i 23 a Primera, tot i que les dues categories tenen pràcticament el mateix nombre total de futbolistes.
Entre els jugadors nascuts de gener a març, el 60,7% està a Preferent. Entre els nascuts d’octubre a desembre, aquesta proporció baixa fins al 14,8%.
Això no demostra per si sol que la selecció s’hagi fet malament. No disposem de dades sobre el nivell tècnic, la posició, l’experiència, els minuts, la maduració biològica o el rendiment individual. Però el patró és prou clar per fer-nos reflexionar.
Quan el físic amaga o exagera el talent
Durant aquests anys he vist jugadors nascuts al final de l’any arribar a un equip de Preferent i passar-ho molt malament durant els primers mesos.
No els sortia res. Arribaven tard als duels, perdien contactes, jugaven amb por i començaven a dubtar de tot el que sabien fer. Especialment en edats d’infantils o de cadets de primer any, he vist alguns nois tan enfonsats emocionalment que semblaven gairebé deprimits. No ho dic com un diagnòstic clínic, sinó com la descripció d’un estat de frustració, tristesa i pèrdua de confiança que no podem ignorar.
En alguns casos, durant la segona volta, el mateix jugador canviava completament. Amb uns mesos més de creixement, adaptació i confiança, passava de semblar superat a convertir-se en un dels millors de l’equip.
També he vist el cas contrari. Jugadors tècnicament més limitats que, gràcies a una maduració física avançada, semblaven molt superiors a la resta. Guanyaven els duels, corrien més, xutaven més fort i dominaven els partits.
Un o dos anys després, quan les diferències de força i alçada disminuïen, aquell avantatge desapareixia. Aleshores quedava més exposat el nivell tècnic real de cadascú.
Això no significa que tots els jugadors grans siguin menys tècnics ni que tots els petits acabin sent millors. Significa que, en aquestes edats, el rendiment actual pot ser una fotografia molt enganyosa del potencial futur.
La literatura científica també recomana molta prudència amb la promoció i la predicció precoces. Una revisió sistemàtica i metaanàlisi va observar que determinades pràctiques de promoció primerenca poden afavorir el rendiment juvenil immediat, però que aquests avantatges disminueixen o poden arribar a invertir-se quan s’analitza el rendiment posterior en categoria absoluta (Güllich & Barth, 2024).
La categoria adequada no sempre és la categoria més alta
En el futbol formatiu es confon sovint promoció amb desenvolupament. Sembla que estar a l’equip A sempre sigui positiu i baixar a l’equip B sigui necessàriament un fracàs.
No hauria de ser així.
La millor categoria per a un jugador és aquella en què pot:
- entrenar amb qualitat;
- disposar de minuts;
- participar en el joc;
- assumir responsabilitats;
- competir físicament sense quedar anul·lat;
- cometre errors sense por;
- mantenir la confiança;
- rebre un repte suficient per continuar millorant.
Un bon jugador que encara no pot competir físicament pot desenvolupar-se millor durant un temps en una categoria en què tingui protagonisme, toqui més la pilota i pugui aplicar els seus recursos tècnics.
Això no desmereix la categoria. Primera no hauria de ser considerada un càstig ni un espai de jugadors sense futur. Pot ser un entorn de desenvolupament excel·lent si el club garanteix bons entrenaments, bons entrenadors, exigència, seguiment individual i possibilitats reals de promoció.
El problema no és que un jugador estigui a Primera. El problema apareixeria si els equips B rebessin menys atenció, menys qualitat d’entrenament o fossin tractats com un destí definitiu.
Cal cuidar els bons jugadors allà on puguin competir i créixer. De vegades això serà Preferent; de vegades serà Primera. I pot canviar al llarg de la mateixa temporada.
Recomanacions per als entrenadors
1. Separar rendiment actual i potencial
Cal preguntar-se si un jugador destaca perquè interpreta millor el joc o perquè actualment és més gran, fort i ràpid.
De la mateixa manera, cal valorar si un jugador no rendeix perquè no té nivell o perquè encara no disposa del cos necessari per expressar el futbol que porta dins.
2. Incorporar l’edat relativa a l’avaluació
Conèixer el trimestre de naixement no ha de servir per establir quotes automàtiques, sinó per contextualitzar el rendiment.
Un mateix duel, una mateixa cursa o una mateixa pèrdua de pilota poden tenir una interpretació diferent segons el moment maduratiu dels dos jugadors.
3. Observar la maduració biològica
Quan sigui possible, convé registrar periòdicament l’alçada, el pes, la velocitat de creixement i altres indicadors no invasius.
Això permet detectar jugadors que estan travessant l’estirada de creixement, adaptar les càrregues i comprendre determinades baixades temporals de coordinació o rendiment. La literatura especialitzada insisteix que la maduració individual és molt variable i té implicacions importants per a la selecció i l’entrenament (Malina et al., 2015).
Aquestes estimacions, però, s’han d’utilitzar com a orientació i mai com una etiqueta definitiva.
4. Valorar el jugador en diferents contextos
No sempre cal canviar-lo definitivament d’equip. Es poden crear sessions conjuntes, entrenaments mixtos, partits amistosos o períodes temporals en grups diferents.
El bio-banding, que agrupa puntualment els jugadors segons la maduració i no només segons l’edat cronològica, pot ser una eina complementària. En experiències amb acadèmies professionals, els jugadors de maduració tardana van percebre més oportunitats per mostrar les seves capacitats tècniques i tàctiques quan competien en grups ajustats per maduració (Bradley et al., 2019).
5. Protegir la confiança del jugador
El desenvolupament no és només físic i tècnic. Un jugador que acumula fracassos, pocs minuts i comparacions negatives pot deixar de provar coses. Quan deixa d’arriscar, també deixa d’aprendre.
L’entrenador ha de donar-li objectius assolibles, explicar-li el procés i fer-li entendre que el seu moment actual no defineix el seu sostre.
6. Garantir qualitat en tots els equips
Els millors entrenadors no haurien d’estar només als equips A. Si realment volem desenvolupar talent a llarg termini, els equips B necessiten la mateixa metodologia, coordinació i seguiment.
La categoria ha de condicionar el nivell de competició, però no la qualitat de la formació.
Recomanacions per a les famílies
Tenir paciència
Als tretze o catorze anys, sis mesos poden canviar moltes coses. Una temporada complicada no determina el futur esportiu d’un jugador.
No convertir la lletra de l’equip en una identitat
Ser de l’A no significa haver arribat. Ser del B no significa haver fracassat. Són contextos temporals dins d’un procés llarg.
Valorar els minuts i la participació
Jugar, prendre decisions i equivocar-se acostuma a ser més útil que pertànyer a una categoria superior sense intervenir gaire.
Evitar les comparacions físiques
Cada jugador té un ritme de creixement propi. Comparar un noi de maduració tardana amb un company més desenvolupat pot generar una pressió injusta.
Escoltar l’estat emocional
Si un jugador perd les ganes d’entrenar, està contínuament trist, es mostra molt ansiós o la situació afecta la seva vida quotidiana, cal parlar amb ell, amb l’entrenador i, si és necessari, amb un professional.
L’objectiu no és només formar futbolistes. També és cuidar persones que encara estan creixent.
Conclusió
El futbol formatiu necessita paciència, perspectiva i entorns de qualitat en totes les categories.
No es tracta de protegir els jugadors de la competició. Es tracta de situar-los en una competició que els permeti créixer. El millor projecte no és el que encerta quins jugadors són més forts avui. És el que evita perdre els que poden ser molt bons demà.
Annex tècnic: anàlisi estadística completa
Disseny i mostra
L’estudi és observacional, transversal i retrospectiu sobre les plantilles facilitades per a la temporada 2026-2027.
- Grandària total: (N=161).
- Preferent: (n_A=80).
- Primera: (n_B=81).
- Categories d’edat: S13, S14, S15 i S16.
- Variable independent principal: categoria competitiva.
- Variable dependent: mes o trimestre de naixement.
- Primer trimestre: gener-març.
- Segon trimestre: abril-juny.
- Tercer trimestre: juliol-setembre.
- Quart trimestre: octubre-desembre.
Distribució mensual completa
| Mes | Preferent | % Preferent | Primera | % Primera | Diferència |
|---|---|---|---|---|---|
| Gener | 14 | 17,50% | 8 | 9,88% | +7,62 pp |
| Febrer | 7 | 8,75% | 8 | 9,88% | −1,13 pp |
| Març | 13 | 16,25% | 6 | 7,41% | +8,84 pp |
| Abril | 10 | 12,50% | 6 | 7,41% | +5,09 pp |
| Maig | 5 | 6,25% | 6 | 7,41% | −1,16 pp |
| Juny | 2 | 2,50% | 6 | 7,41% | −4,91 pp |
| Juliol | 10 | 12,50% | 5 | 6,17% | +6,33 pp |
| Agost | 9 | 11,25% | 6 | 7,41% | +3,84 pp |
| Setembre | 6 | 7,50% | 7 | 8,64% | −1,14 pp |
| Octubre | 1 | 1,25% | 10 | 12,35% | −11,10 pp |
| Novembre | 1 | 1,25% | 6 | 7,41% | −6,16 pp |
| Desembre | 2 | 2,50% | 7 | 8,64% | −6,14 pp |
| Total | 80 | 100% | 81 | 100% |
pp = punts percentuals.
Mesures descriptives
| Indicador | Preferent | Primera |
|---|---|---|
| Mitjana mensual | 6,67 | 6,75 |
| Mediana | 6,5 | 6 |
| Desviació estàndard poblacional | 4,40 | 1,30 |
| Coeficient de variació | 66,05% | 19,25% |
| Mínim | 1 | 5 |
| Màxim | 14 | 10 |
| Rang | 13 | 5 |
| Índex de concentració HHI | 0,1197 | 0,0864 |
| Entropia normalitzada | 0,9017 | 0,9930 |
El coeficient de variació de Preferent és més de tres vegades superior al de Primera, fet que confirma una dispersió mensual considerablement més elevada.
L’entropia normalitzada s’aproxima a 1 quan la distribució és uniforme. Primera presenta un valor de 0,9930, gairebé màxim, mentre que Preferent baixa fins a 0,9017.
Proves d’uniformitat mensual
Per comprovar si els naixements es distribueixen uniformement entre els dotze mesos s’aplica una prova χ² de bondat d’ajust.
Preferent
χ^2(11)=34,90, p=0,000257
Es rebutja la hipòtesi nul·la d’uniformitat.
Primera
χ^2(11)=3,00, p=0,9907
No es rebutja la hipòtesi d’uniformitat.
Aquest contrast utilitza una distribució teòrica idèntica per a tots els mesos. És una referència analítica simplificada: no corregeix el nombre de dies de cada mes ni la possible estacionalitat dels naixements en la població general.
Comparació mensual entre categories
La taula de contingència (2) produeix:
χ^2(11)=23,424, p_{asimptòtica}=0,0154
Com que la freqüència esperada mínima és de 3,48 i algunes cel·les queden per sota de 5, es va complementar el contrast amb una simulació condicional de Monte Carlo de 500.000 mostres:
p_{Monte Carlo}=0,0120
La mida de l’efecte mitjançant la V de Cramer és:
V=\sqrt{\frac{χ^2}{N}}=0,381
Aquesta magnitud pot interpretar-se com una associació moderada entre la categoria i el mes de naixement.
Els residus estandarditzats ajustats corresponents a Preferent són:
| Mes | Residu ajustat |
|---|---|
| Gener | +1,41 |
| Febrer | −0,25 |
| Març | +1,74 |
| Abril | +1,08 |
| Maig | −0,29 |
| Juny | −1,43 |
| Juliol | +1,38 |
| Agost | +0,84 |
| Setembre | −0,27 |
| Octubre | −2,79 |
| Novembre | −1,92 |
| Desembre | −1,70 |
Octubre és la cel·la que més contribueix individualment a l’associació. El residu de −2,79 indica una presència a Preferent clarament inferior a l’esperada sota la hipòtesi d’independència.
Comparació trimestral
| Trimestre | Preferent | % Preferent | Primera | % Primera |
|---|---|---|---|---|
| T1 | 34 | 42,50% | 22 | 27,16% |
| T2 | 17 | 21,25% | 18 | 22,22% |
| T3 | 25 | 31,25% | 18 | 22,22% |
| T4 | 4 | 5,00% | 23 | 28,40% |
| Total | 80 | 100% | 81 | 100% |
La prova d’independència (2) dona:
χ^2(3)=17,104, p=0,000673
La freqüència esperada mínima és de 13,42, de manera que en aquesta agrupació es compleixen adequadament els criteris asimptòtics del contrast.
La mida de l’efecte és:
V=0,326
La distribució trimestral presenta, per tant, una associació estadísticament significativa i d’intensitat moderada amb la categoria competitiva.
Primer trimestre contra quart trimestre
Entre tots els jugadors:
P(Preferent| T1)=\frac{34}{56}=0,607
P(Preferent| T4)=\frac{4}{27}=0,148
La raó de proporcions és:
RR=\frac{0,607}{0,148}=4,10
L’odds ratio sense ajustar és:
OR=\frac{34×23}{22×4}=8,89
Amb una aproximació logarítmica, l’interval de confiança del 95% de l’odds ratio és aproximadament:
IC_{95\%}=2,70–29,2
Això no s’ha d’interpretar causalment. Indica que, dins d’aquesta mostra concreta, la representació relativa a Preferent és molt superior entre els jugadors del primer trimestre que entre els del quart.
Anàlisi estratificada per edat
| Categoria | Preferent T1-T2-T3-T4 | Primera T1-T2-T3-T4 | χ² exploratòria | p |
|---|---|---|---|---|
| S13 | 7-4-6-3 | 8-6-2-4 | 2,61 | 0,456 |
| S14 | 6-6-7-1 | 7-4-3-7 | 6,56 | 0,088 |
| S15 | 9-5-6-0 | 4-5-7-4 | 6,00 | 0,112 |
| S16 | 12-2-6-0 | 3-3-6-8 | 13,60 | 0,0035 |
El patró agregat no té exactament la mateixa intensitat en totes les edats. És especialment acusat a S16, on Preferent té 12 jugadors del primer trimestre i cap del quart, mentre que Primera en té 3 i 8, respectivament.
Les proves individuals tenen poca potència estadística perquè cada equip està format per aproximadament vint jugadors i diverses freqüències esperades són baixes. Per tant, s’han d’interpretar de manera exploratòria.
Una estimació estratificada de Mantel-Haenszel, comparant T1 amb T4 i controlant la categoria d’edat, produeix una odds ratio comuna aproximada de 6,72:
χ^2_{MH}(1)=14,51, p=0,000139
La diferència entre el primer i el quart trimestre es manté després d’ajustar parcialment per la categoria d’edat.
Anàlisi per semestres
| Semestre | Preferent | Primera |
|---|---|---|
| Gener-juny | 51 | 40 |
| Juliol-desembre | 29 | 41 |
La prova (2) sense correcció dona:
χ^2(1)=3,381, p=0,0660
La prova exacta de Fisher produeix:
OR=1,80, p=0,0807
La comparació semestral no arriba al llindar convencional de significació de 0,05. Això confirma que el patró no consisteix simplement en una acumulació general durant la primera meitat de l’any: Preferent també té una presència elevada durant el tercer trimestre. La diferència principal es concentra en la forta reducció del quart trimestre.
Limitacions metodològiques
Aquest estudi no permet establir causalitat perquè:
- És una fotografia d’una sola temporada.
- No coneixem la distribució de naixements de tots els jugadors que van participar en el procés de selecció.
- No s’ha utilitzat com a referència la distribució de naixements de la població ni la de les llicències federatives.
- No disposem de mesures individuals de maduració biològica.
- No s’han incorporat rendiment, minuts, posició, antiguitat, historial de lesions o valoracions tècniques.
- Els jugadors estan agrupats dins d’equips i cohorts, fet que pot introduir dependència entre observacions.
- Les proves per mes contenen algunes freqüències esperades baixes.
- Les diferències observades poden reflectir selecció inicial, abandonament, retenció, promoció o una combinació d’aquests processos.
- Les interpretacions dels valors de la V de Cramer depenen del context i no s’han de considerar categories absolutes.
- L’absència d’indicadors de maduració impedeix separar directament l’efecte de l’edat relativa de l’efecte de la maduració biològica.
Per reforçar les conclusions seria recomanable repetir l’estudi durant diverses temporades, incorporar dades de maduració, minuts i rendiment, i comparar els seleccionats amb el conjunt de candidats o jugadors federats disponibles.
Referències
Bradley, B., Johnson, D., Hill, M., McGee, D., Kana-Ah, A., Sharpin, C., Sharp, P., Kelly, A., Cumming, S. P., & Malina, R. M. (2019). Bio-banding in academy football: Player’s perceptions of a maturity matched tournament. Annals of Human Biology, 46(5), 400–408. https://doi.org/10.1080/03014460.2019.1640284
Cobley, S., Baker, J., Wattie, N., & McKenna, J. (2009). Annual age-grouping and athlete development: A meta-analytical review of relative age effects in sport. Sports Medicine, 39(3), 235–256. https://doi.org/10.2165/00007256-200939030-00005
Güllich, A., & Barth, M. (2024). Effects of early talent promotion on junior and senior performance: A systematic review and meta-analysis. Sports Medicine, 54(3), 697–710. https://doi.org/10.1007/s40279-023-01957-3
Gutiérrez Díaz del Campo, D., Pastor Vicedo, J. C., González Víllora, S., & Contreras Jordán, O. R. (2010). The relative age effect in youth soccer players from Spain. Journal of Sports Science and Medicine, 9(2), 190–198. https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC3761747/
Helsen, W. F., Van Winckel, J., & Williams, A. M. (2005). The relative age effect in youth soccer across Europe. Journal of Sports Sciences, 23(6), 629–636. https://doi.org/10.1080/02640410400021310
Malina, R. M., Eisenmann, J. C., Cumming, S. P., Ribeiro, B., & Aroso, J. (2004). Maturity-associated variation in the growth and functional capacities of youth football (soccer) players 13–15 years. European Journal of Applied Physiology, 91(5–6), 555–562. https://doi.org/10.1007/s00421-003-0995-z
Malina, R. M., Rogol, A. D., Cumming, S. P., Coelho e Silva, M. J.,
& Figueiredo, A. J. (2015). Biological maturation of youth athletes:
Assessment and implications. British Journal of Sports Medicine. https://doi.org/10.1136/bjsports-2015-094623
Revisió lingüística: Aquest text ha estat revisat gramaticalment i estilísticament amb l’assistència de ChatGPT, una eina d’intel·ligència artificial desenvolupada per OpenAI (2026). L’autor ha revisat i validat la versió final. OpenAI. (2026). ChatGPT [Model de llenguatge]. https://chatgpt.com/