Hi ha molta feina que fem els delegats, afiliats i independents de les nostres llistes sindicals que sovint no arriba fàcilment a tota la comunitat universitària. Aquesta feina, menys visible que les negociacions a les meses de les universitats i als consells de govern, es fa principalment des de l'Espai de Diàleg amb la Secretaria d'Universitats, la Plenària del Consell Interuniversitari de Catalunya, el Consell de Govern i la Permanent d'AQU Catalunya, la Paritària de PDI laboral o visitant els grups parlamentaris i sectorials d'universitats dels diferents partits polítics.
Tot i que part del que explicaré és de consum intern, perquè patim un model laboral molt complex fins i tot per a bona part de la comunitat universitària, crec que és fonamental exposar i fer balanç d'un curs, el 2015/2016, que ha estat intens en treball i en què, després d'anys centrats únicament a lluitar per aturar l'onada d'acomiadaments a les universitats, hem pogut començar a treballar altres aspectes fonamentals.
Alhora, en propers articles voldria exposar quines crec que són les claus que hem de treballar amb força aquest curs 2016/2017, més encara en una situació política estatal incerta i negociant amb un govern decidit a donar veu al poble de Catalunya, fet que podria obrir un nou marc de regulació del sistema universitari català. Em centraré només en els temes que afecten principalment el PDI laboral, tot i que també hem treballat amb força aspectes que afecten el PDI funcionari, el PAS funcionari i el PAS laboral. Cal recordar que és la meva opinió i el meu punt de vista personal, no el del sindicat del qual formo part, divers i crític, com ha de ser. De fet, aquestes línies, a més d'obrir-les a tota la comunitat, pretenen ser en part de consum intern, perquè les afiliades i els afiliats avaluïn i decideixin si estem orientant bé la feina menys visible.
Fent memòria a grans trets, i sense voler fer una llista exhaustiva, aquest curs 2015/2016 hem pogut obtenir els resultats de la feina feta durant força anys, cosa que crec que també ha estat possible gràcies als canvis de forces i sensibilitats al Parlament de Catalunya i als equips de direcció de les universitats, fruit de les aportacions dels nous rectors electes. Aquests anys d'experiència em demostren que per avançar una mica s'ha de treballar molt, tenir paciència i ser molt perseverant, encara que les propostes que fem siguin d'una justícia aclaparadora o d'una obvietat clara i evident.
1) Modificació de la Llei d'AQU Catalunya i participació al seu Consell de Govern
Feia anys que demanàvem modificar la Llei d'AQU Catalunya perquè els representants dels treballadors i dels estudiants poguéssim ser membres del seu Consell de Govern, i que així aquesta institució, clau dins del sistema universitari i amb una certa fama d'opacitat entre la comunitat universitària, fos més inclusiva. Incorporar aquesta diversitat als òrgans de govern de tots els nivells de decisió del sistema és fonamental per esdevenir una democràcia de qualitat i un país pròsper, tal com molt bé expliquen Acemoglu i Robinson (2011). En aquest sentit, vam fer les aproximacions corresponents als diferents grups polítics, i ICV-EUiA ens va donar l'oportunitat de fer una ponència al Parlament de Catalunya el curs 2014/2015. Finalment es va modificar la llei i hem començat a participar al Consell de Govern d'AQU, on som una veu més entre moltes, però una veu crítica, que intenta i treballa amb fermesa per aportar la realitat de tot el PDI. Ens queda molta feina pedagògica per intentar millorar la transparència i l'objectivitat dels criteris d'avaluació del professorat, i molts altres aspectes. A més, els representants dels treballadors som només dos vots, i per tant sense la complicitat dels rectors és difícil fer canvis. En aquest sentit, crec que la pràctica d'emetre en streaming els consells de govern de la UPC s'hauria d'anar estenent, i seria molt bo que els consells de govern d'AQU es poguessin veure en directe. Això canvia les posicions i les fa més responsables, i evidencia davant de tota la comunitat les posicions interessades i les falsedats. És a dir, fa la institució més integradora, democràtica i eficient.
2) L'avaluació per part d'AQU del professorat interí
Tot i que l'avaluació dels mèrits del professorat interí era un dret, la posició d'AQU Catalunya des dels seus òrgans de govern, i des de l'opacitat de les reunions en petit comitè avalades per l'anterior llei, havia fet d'escut al Govern i als rectors que es negaven a tractar amb dignitat el col·lectiu. De fet, aquesta va ser la primera tasca ferma en el primer Consell de Govern d'AQU al qual vaig assistir. Paral·lelament es va treballar amb diferents grups parlamentaris, amb els vicerectors de personal a la Paritària i en alguns consells de govern. També es va treballar la via judicial, i companys no avaluats de la UPC van presentar un recurs contenciós administratiu contra AQU Catalunya. Finalment, amb el suport d'alguns rectors, vam poder demanar una votació al Consell de Govern, i el resultat va ser un acord entre AQU i les universitats per avaluar el col·lectiu.
3) Redireccionar el Serra Húnter
Fa molts anys que existeix el programa Serra Húnter a Catalunya, i actualment des de CCOO estem immersos en una campanya per aturar el model actual, que sense cap negociació es vol prorrogar per molts anys. De fet, actualment s'està aplicant l'anomenat model Serra Húnter 2, que jo m'atreviria a dir que és el model Serra Húnter 2.1. Un dels objectius principals del curs passat va ser aturar els concursos Serra Húnter 2.0 utilitzats i orientats a una falsa i manipulada estabilització del professorat interí i lector. Ja fa anys, després de negociar durant mesos, vam aconseguir modificar el conveni per implantar a totes les universitats plans d'estabilització per a tots els lectors i Ramón y Cajal que ja havien superat un concurs públic exigent i estaven acreditats, a més de complir altres requisits. Però malauradament no totes les universitats els han desenvolupat ni han complert els acords signats al conveni. Per aquest motiu, des de la Plenària del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i l'Espai de Diàleg hem treballat amb tota la dedicació possible per evitar que el que hauria de ser un concurs de captació s'utilitzi com un concurs d'estabilització, denigrant bona part dels millors treballadors de les nostres universitats. Així, en el darrer CIC presidit pel conseller Dr. Andreu Mas-Colell, davant la nostra petició de reorientar el Serra Húnter 2, vam aconseguir el compromís del conseller i del secretari d'Universitats, Antoni Castellà, de recomanar a les universitats que l'utilitzessin només per captar professorat lector i, molt puntualment, en altres categories per captar nou professorat, però no per estabilitzar. És un compromís que han mantingut el nou conseller i l'actual secretari d'Universitats, el Dr. Arcadi Navarro.
Tot i saber que no era una solució òptima, ens ha permès aturar l'hemorràgia d'injustícia i tenir prou força per demanar, des dels comitès d'empresa i els consells de govern de les universitats on s'han desenvolupat i negociat plans d'estabilització, que es modifiqués la normativa de concursos perquè la promoció interna fos més propera. Evidentment, això només és el començament, i algunes universitats han seguit amb un model altament injust, però en altres, on CCOO PDI-L té força real, hem millorat la situació del col·lectiu d'interins i hem donat perspectives de futur als lectors i als investigadors Ramón y Cajal. Alhora, crec que hem contribuït a fer més atractiva la captació a les universitats on s'ha aplicat. Si no podem competir en sous, com a mínim ho hem de fer en estabilitat laboral i en recursos per desenvolupar la carrera acadèmica i de recerca en condicions adequades. Anys de pedagogia, repetint una vegada i una altra les mateixes obvietats, han aconseguit fer calar la idea que si inverteixes durant anys en el desenvolupament i la formació de bons professionals, no té sentit posar-los després a subhasta pública i llençar la inversió feta. Lògicament, les universitats privades i altres països han aprofitat molt hàbilment aquest desastre de model per contractar PDI altament qualificat que, malauradament, Catalunya ha perdut amb un cost d'oportunitat molt elevat. De vegades no queda més remei que explicar el model a certs polítics amb exemples propers. De fet, encara em fa gràcia recordar que el meu principal argument d'aquests anys ha estat el Barça de Guardiola: fem fora el Messi perquè ve de la Masia i és endogàmic? Quan hagi vist altres estils de futbol ja tornarà? Seguint el model d'èxit, fem promocionar els millors que tenim de la Masia o anem a fitxar car al job market? Però amb quins diners, si el Dr. Mas-Colell ens diu que no en tenim? I és que un ha de sentir proclames, provinents de les mateixes boques, que tota la universitat catalana és endogàmica, i després com defensen i eleven a l'olimp de l'excel·lència les empreses familiars. Visca les empreses familiars, visca! Feu fora els millors professors perquè són endogàmics!
4) Promoció interna de catedràtics i carrera horitzontal dels associats a temps parcial
Aquest curs també ha estat marcat pel fet que, després d'anys, s'han tornat a convocar places de catedràtic, però en detriment de les estabilitzacions. Això ha fet que a cada universitat hàgim hagut de buscar un equilibri difícil, sindicalment parlant, entre promoció i estabilització, més enllà dels interessos individuals. En aquest sentit, des de CCOO vam portar a la Paritària la proposta de modificar el conveni per contemplar la possibilitat de promoció interna a catedràtic, sense els perills d'inflació de plantilla que comporta un concurs obert de càtedres de professorat funcionari. Encara no s'ha culminat, però amb el suport de la CGT i la UGT ja tenim un preacord amb els vicerectors i el vistiplau de la DGU. Ara serà clau la negociació del model a cada universitat. Per això sempre recordo que votar a les eleccions sindicals és més important del que molts pensen, perquè serà allà on s'haurà de fer pressió per desenvolupar-ho a cada universitat. Més enllà de les sigles sindicals, és important diferenciar qui treballa en benefici de tots durant els quatre anys i qui només ho fa uns mesos abans de les eleccions sindicals, enviant comunicats i convocant les assemblees que no va convocar quan realment calia.
D'altra banda, en algunes universitats, a canvi d'obrir la promoció a catedràtic, hem aconseguit obrir la d'altres col·lectius. Una d'elles és la carrera horitzontal del professorat associat a temps parcial (ATP), ja prevista en el conveni. És a dir, s'han convocat places de promoció interna per millorar la retribució dels ATP.
5) Sempre al costat dels sindicats d'estudiants i del CEUCAT
Per acabar, i sent conscient que, per no allargar-me, no he explicat lluites com la d'igualar els sous per càrrecs de gestió del PDI laboral amb els del PDI funcionari, que ja hem assolit, hem estat al costat de les reivindicacions dels estudiants: els hem donat suport i ells ens n'han donat a nosaltres. Al CIC hem treballat ferms al costat del CEUCAT, demanant baixar les taxes universitàries i fer prou transparent un CIC que és opac des de les seves comissions, on no ens volen com a membres. La complicitat entre sindicats d'estudiants i de treballadors ha de ser forta i continuar ben coordinada, perquè la política universitària no tingui la temptació de caure en mans dels interessos d'uns pocs que no rendeixin comptes amb transparència a la comunitat universitària i a la societat.
Què és urgent el curs 2016/2017
Tot i que he dit que ho desenvoluparia en propers articles, per acabar voldria avançar algunes idees. Crec que aquest curs 2016/2017 hem de treballar per una nova LUC, o per modificar l'actual, que permeti una carrera tenure-track real (abans de l'estiu vaig lliurar una proposta de modificació de la LUC que permetria la promoció interna i el tenure-track sense incomplir la LOM-LOU); desenvolupar la carrera horitzontal i un model propi d'avaluació del professorat; obrir una etapa d'esperança en què millorem les condicions laborals a les universitats i negociar un acord per acabar amb la precarietat laboral; millorar pressupostàriament els recursos per fer totes les tasques de recerca i docència en condicions dignes, i moderar significativament els preus de matrícula. És a dir, obrir el debat sobre què és important i decidir entre tots quina universitat volem, deixant fora del marc mental actual les lògiques centralistes i la covardia política.
Referències
Acemoglu, D.; Robinson, J.A. (2012). Why nations fail: the origins of power, prosperity, and poverty. New York: Crown Business.